Orientacions per a famílies

Apunts perquè el tutor o la tutora oriente a els pares i les mares dels seus alumnes estudiants de secundària.

Els pares hem de saber que el pas de xiquet a adult en totes les cultures i en tots els temps suposa una etapa necessària de trànsit que comporta, inevitablement, que els pares i mares adapten les seues conductes al canvi que s’està produint en els seus fills i filles. 

L’adolescència es caracteritza per una riquesa de vivències i aprenentatges, però, també, per la inestabilitat d’emocions i sentiments. Xics i xiques experimenten profunds canvis hormonals vinculats a l’adquisició de la capacitat reproductiva i importants canvis personals i socials per a adaptar-se al món que comencen a descobrir. 

Eixos canvis, eixos conflictes, es poden qualificar de moment psicoevolutiu de l’adolescent, del qual podem destacar:

Necessitat de reafirmació: els adolescents necessiten reafirmar la seua identitat, i per a això, els agrada compartir alguns “ritus” específics, com pot ser la seua forma d’oci, la seua forma de vestir,.. reclamen llibertat per a prendre les seues pròpies decisions, ja no és un xiquet, però tampoc és exactament un adult.

Necessitat de transgressió: la transgressió de les normes establides és una de les maneres en què els adolescents configuren una personalitat diferent i pròpia. Es rebel·len contra els adults, fan la contra i trasgredixen les normes en un acte d’afirmació.

Necessitat de conformitat intragrupal: el grup comença a ser el seu principal referent i mantindre-s’hi és un dels seus principals propòsits. S’identifica amb els seus amics, amb els que forma un grup d’afinitat i interessos comuns.

Sensació d’invulnerabilitat: córrer riscos a estes edats obeïx a l’egocentrisme i la recerca de noves sensacions, res els pot passar a ells. Volen descobrir, experimentar, conéixer el que no saben i tot allò que els han prohibit, explorar noves sensacions.

Susceptibilitat i vulnerabilitat davant de les pressions de l’entorn. És molt permeable a les influències que rep del seu entorn, a les modes i a les pressions comercials, de consum.

Encara que en molts aspectes de la vida de l’adolescent unes altres persones prenen major rellevància que el pare, la mare o els germans, estos no deixen de ser un referent essencial. De fet, la família té un paper fonamental en el desenvolupament adequat de l’adolescent. Les relacions familiars influïxen en com els jóvens desenvolupen les principals tasques de la seua etapa, la seua implicació en problemes comportamentales associats a l’adolescència, i també, la seua habilitat per a establir relacions íntimes significatives i duradores.

Encara que no tots els adolescents experimenten estrés i tensió, estos són més probables durant l’adolescència que en qualsevol altra edat. L’etapa es convertix en una etapa més difícil que altres períodes vitals, no sols per a l’adolescent, si no també per a les persones que el rodegen. La idea que l’adolescència és difícil es manifesta: 

Primera adolescència: Conflicte amb els pares: per als pares, els fills sempre són xicotets. Quasi amb sorpresa descobrim que el seu món ha canviat: miren les coses d’una altra forma, es relacionen d’una altra manera amb els adolescents i els adults. La tranquil·litat i l’estabilitat que caracteritzava el final de la infància dóna pas a un període de continus descobriments. La primera manifestació de l’entrada en l’adolescència és l’aparició de xicotets conflictes; molts d’estos conflictes responen a una necessitat d’afirmació personal i no representen, en el fons, cap problema social.

Adolescència mitjana: Alteracions de l’estat d’ànim: els adolescents experimenten estats d’ànim més extrems i canvis d’humor més bruscos que els adults i els xiquets. També manifesten més sentiments, al llarg del dia, d’autoconsciència i vergonya, malaptesa, soledat, nerviosisme i sensació de sentir-se ignorats.

Adolescència tardana o primera joventut: Conductes de risc: És en este període on poden aparéixer conductes de risc relacionades amb conductes delictives, de consum de substàncies, conducció temerària i conducta sexual de risc.

Davant d’un adolescent, els pares hem d’intentar que puga comptar amb un entorn segur, on se senta recolzat i estimat, que l’ajude a afrontar els canvis que comporta el pas de la infància a l’adolescència. Per a això, cal establir una bona comunicació amb els nostres fills, ja des d’abans de l’adolescènci.

Hem d’entendre el que els passa i posar-nos en el seu lloc, descobrir què és el que pensen i què senten, establir unes normes que els ajuden a aconseguir un orde intern però, al mateix temps, saber ser flexibles i traure partit de la negociació com a eina d’aprenentatge i de construcció de valors. És a dir:

  • Evitar les actituds autoritàries. Hem d’aprendre a observar els xicotets detalls, escoltar, preguntar d’una altra manera, deixant caure informació, idees i opinions.
  • Ser exigents amb els nostres fills. Confiar en ells però, alhora, demanar-los que siguen responsables, valorar els seus encerts i els seus errors, sense complimentar-los ni criticar-los de forma contundent.
  • Transmetre normes i límits. Hem d’oferir-los el que necessiten (que no sempre és el mateix que demanen). Eixides, horaris, tasques pendents, impliquen compromís i responsabilitat; a vegades, poden pactar-se, i en alguns casos, han de ser innegociables.
  • Reconéixer la seua capacitat per a prendre decisions. L’objectiu de l’ensenyança és que xics i xiques siguen autònoms i responsables. No podem estar sempre damunt d’ells i sobreprotegir-los pensant que no són capaços d’entendre i actuar en situacions complexes.
  • Respectar la seua intimitat. Té dret a això, i també necessitat. La comunicació ha d’estar sempre oberta, però hem d’entendre que difícilment el nostre fill ens explicarà tot el que passa. Tampoc nosaltres ho fem.
  • Ser coherents. Les nostres paraules perden molt valor per als nostres fills si no van acompanyades d’una conducta coherent. Sovint esta és més important que els consells i les recomanacions. 

En l’inici de l’Adolescència, les drogues poden aparéixer de manera habitual en les conversacions de xics i xiques, a pesar que el consum acostuma a ser molt minoritari. Sovint, es tracta d’una manera de demostrar que s’ha deixat arrere la infància. L’alcohol, el tabac i el cannabis són les drogues més pròximes i les que més fàcilment arriben als adolescents. En la nostra època, les drogues han aconseguit un grau de difusió major que en qualsevol altre moment de la història, com un element transgressor, per a desinhibir-se, protestar o identificar-se amb el grup. La generalització del consum pot induir els adolescents a pensar que prendre unes altres drogues és una cosa normal i que no comporta cap perill i no és així.

Tallers de prevenció de les drogodependències al centre

Consistixen en 2 activitats d’aula per a cada curs escolar, guiades per un educador del Pla Municipal sobre Drogodependències de l’Ajuntament d’Alacant, en les quals l’alumne i el grup/aula, de manera participativa, reflexionen sobre aspectes relacionats amb la Prevenció de les Drogodependències, adequats a la seua edat.

Al seu torn, al professor tutor, se li faciliten dos activitats addicionals per a realitzar en tutoria abans i després dels tallers, a fi de reforçar i complementar els missatges.

1r ESO: PRESA DE DECISIONS

1a activitat tutoria: “El que de debò importa: La salut”
2a activitat: “Ens deixem portar?”
3a activitat: “Decidim raonadament: Fumar o no fumar?”
4a activitat tutoria: Es guanya sempre? Sobre videojocs

2n ESO: SER MAJOR

1a activitat tutoria: “La determinació”
2a activitat: “Eres dels quals sí o dels quals no? Sobre Alcohol”
3a activitat: “La línia de la vida”
4a activitat tutoria: “El control dels impulsos i l’enganxament a les TIC’s”

3r ESO: CAPS DE SETMANA

1a activitat tutoria :  “El mapa del meu temps lliure”
2a activitat: “Amb i sense Drogues”
3a activitat:  “Cànnabis: La vesprada és jove”
4a activitat tutoria: “No puc parar. L’ús d’Internet”.

4t ESO: GESTIÓ DE RISCOS

1a activitat tutoria: “Què saps sobre l’alcohol?”
2a activitat: “Taller d’Alcohol i Primers Auxilis”
3a activitat tutoria: “I tu, què faries? Sobre botelló”
4a activitat: “Què t’apostes?” Sobre jocs d’atzar”

Cal parlar de drogues a casa, de manera franca, evitant crear situacions dramàtiques innecessàries i fugint del to catastrofista que acostuma a reforçar les conviccions de xics i xiques. Al mateix temps, no cal banalitzar el tema. El més important és trobar un to senzill, raonable i directe, que siga útil i efectiu per a alertar dels riscos de les drogues. La millor manera és tenir un coneixement real d’aquestes, estar convençut de les seues conseqüències negatives i servir de model amb la pràctica d’hàbits saludables.

Si tens dubtes o vols tindre major informació, la UPCCA de l’Ajuntament d’Alacant, compta amb el Programa de Formació per a Pares i Mares “En Família”:
Informació en el tel.: 965 29 35 71
http://www.alicante.es/accionsocial/pr_drogodependencias.html

Si sospitem que el nostre fill ha consumit o consumix droga, hem de parlar del tema relaxadament i sense deixar-nos portar per la urgència, la ràbia o l’angoixa. És millor deixar passar el primer moment de major alteració i crear un clima de verdader diàleg, sense “víctimes” ni “culpables”. Oferir-se de manera col·laboradora i reflexiva, amb preocupació, però sense violència. No hem d’alarmar-nos injustificadament. L’ajuda d’un professional o una persona de referència pot ajudar-nos a valorar de manera més efectiva el seu consum i determinar les pautes que han de seguir-se davant de les distintes situacions.