Marc teòric

La decisió de les variables sobre les quals intervindre i l’estratègia seleccionada ha vingut determinada pels aspectes següents:

• El marc de l’Educació  per a la Salut.
• L’estudi dels factors de risc i els factors de protecció amb relació al desenvolupament de problemes associats al consum de drogues.
• Les teories i models explicatius en la prevenció de les drogodependències.
• Les característiques evolutives de la població destinatària:
  Els adolescents.
• Evidència científica sobre l’eficàcia d’altres programes de prevenció de les drogodependències en entorns escolars.
• L’experiència de 22 anys treballant a la ciutat d’Alacant aplicant i assajant programes i activitats i atenent a la valoració que en fa el professorat, l’alumnat, els implementadors externs al centre educatiu i els tècnics de la UPCCA.
• Cerca de la major implantació possible en l’àmbit escolar i complint amb els requisits mínims de qualitat i coherència amb els plantejaments teòrics.
• El treball conjunt de professors, psicopedagogs i tècnics de prevenció.
• La realitat dels adolescents de la ciutat d’Alacant.

EDUCACIÓ PER A LA SALUT

El 1983, l’OMS va definir el terme educació per a la salut com qualsevol combinació d’activitats d’informació i educació que conduïsca a una situació en què les persones desitgen estar sanes, sàpien com aconseguir la salut, facen el que puguen individualment i col·lectivament per mantindre-la i busquen ajuda quan la necessiten.

Educació per a la Salut és un procés deliberat de comunicació i d’ensenyança-aprenentatge orientat a l’adquisició i l’enfortiment dels comportaments i estils de vida saludables, a afavorir les eleccions positives per a la salut i a promoure els canvis en els comportaments i estils de vida no saludables o de risc (Costa y López, 2008).

Utilitzem l’Educació per a la Salut com a estratègia de promoció de la salut per previndre malalties i problemes de salut (els associats directament i indirectament al consum de drogues) i per capacitar els jóvens perquè siguen agents actius de la seua salut, millorant les competències i habilitats socials per a relacionar-se bé i resoldre problemes, millorant la capacitat personal per a afrontar la malaltia i les adversitats de la vida, millorant la capacitat dels jóvens per a participar i influir activament i amb esperit crític per a transformar el seu entorn i preparant i orientant per a facilitar opcions, decisions i accions saludables.

L’Educació per a la Salut és un dels temes TRANSVERSALS sobre els quals el centre educatiu ha de treballar i és el marc adequat en el qual incorporar els objectius de prevenció de l’ús de drogues i dels problemes associats a este. Suposa actuar no puntualment, sinó que ha de desenvolupar-se al llarg del procés de creixement dels jóvens (LONGITUDINALMENT) i d’una manera globalitzada i interdiscipinar, implicant a tots els departaments i estaments de la comunitat educativa.

La investigació epidemiològica (Syme, 1991) ens demostra que els grans canvis en els hàbits i pràctiques de salut no han esdevingut com a conseqüència dels esforços educatius dirigits a conductes més o menys aïllades, sinó més aviat com a efecte de canvis més globals. De fet, les pràctiques de salut o de risc no són conductes aïllades. Al contrari, comporten verdaderes constel·lacions de comportaments a què denominem estils de vida.(Costa y López, 2008).

Segons Sutton (1987), la probabilitat que un individu decidisca cuidar la seua salut depén de: 1) la percepció de la severitat del dany; 2) la susceptibilitat envers l’amenaça; 3) els beneficis percebuts de l’acció recomanada per a reduir el risc o la gravetat de l’amenaça i 4) les dificultats i costos percebuts d’adoptar la conducta preventiva. D’altra banda, el model assumeix que han d’existir algunes claus internes (símptomes) o externes (campanyes dels mass media) que disparen la conducta apropiada, mitjançant la presa de consciència de l’individu de l’amenaça sobre la seua salut.           

Radius i col. (1980) no van trobar relacions significatives entre les creences sobre la salut dels escolars i la seua conducta habitual relativa a l’ús de tabac i alcohol. Pel que fa a altres drogues, falten estudis avaluadors de l’eficàcia del model. No obstant això, ateses les recomanacions de l’OMS i la legislació educativa respecte a la necessitat que es potencie l’educació per a la salut perquè l’individu siga agent actiu de la seua pròpia salut, trobem que és efectivament l’Educació per a la Salut un marc adequat sobre el qual implementar el programa.

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ

El fenomen de l’ús de drogues és complex i els factors de risc i de protecció que influïxen en l’inici i el manteniment de tal ús són múltiples i afecten les distintes àrees, facetes i aspectes de la vida de la persona: variables físiques, psicològiques i socials.  Podem trobar una revisió i relació exhaustiva de factors de risc i de protecció en el llibre d’Elisardo Becoña, 2002, Bases científicas de la prevención de las drogodependencias.  

Així mateix, el conjunt de factors de protecció és múltiple i afecta tots els aspectes i variables de la vida dels subjectes tant macrosocials com microsocials i personals.

Per al desenvolupament d’un programa en un entorn educatiu escolar, ens fixem en el concepte de Resiliència, que definix un dels factors de protecció enfront de conductes autodestructives i problemàtiques com pot ser l’abús de drogues. De les distintes definicions arreplegades per Kotliarenco i d’altres, 1997 i Munist i d’altres, 1998, podem dir que “resiliència” és la capacitat de l’ésser humà per a fer front a les adversitats de la vida, superar-les o fins i tot ser transformat per estes. Partix del procés evolutiu i ha de ser promogut des de la infància. Es distingixen dos components: la resistència enfront de la destrucció, açò és, la capacitat de protegir la pròpia integritat baix pressió i la capacitat per a construir un conducta vital positiva a pesar de circumstàncies difícils. S’ha caracteritzat com un conjunt de processos socials i intrapsíquics que possibiliten tindre una vida sana, vivint en un entorn insà. 

La Resiliència parla d’una combinació de factors. Garmezy (1993) considera tres factors principals: El temperament i els atributs de personalitat de l’individu on inclou el nivell d’activitat, la capacitat reflexiva quan afronta noves situacions, les habilitats cognitives i  el compromís positiu cap a els altres; la família, amb presència d’afecte, cohesió, i presència d’un adult tutor de vida; i la disponibilitat de suport social en les seues múltiples formes, un professor interessat, una mare substituta, una institució… En tot allò que afecta el consum de drogues cal esperar que si incrementem la resiliència, les persones quedarien immunitzades per a tal consum (Becoña 2002). Altres autors afigen altres factors com el pensament reflexiu filosòfic, l’humor, el perdó/reparació, el sentiment de transcendència, el sentiment de justícia, i la capacitat de donar sentit a les accions, és a dir, d’actuar per aconseguir metes predeterminades, la cultura i l’autoestima.

A manera de resum, a continuació, exposem dos gràfics d’aquelles característiques socials, culturals i individuals que en conjunció, en un moment determinat, incrementen les condicions de vulnerabilitat de les persones davant del consum de drogues (Grup Interdisciplinari de Drogues, GID, 1995):

Interrelació dels factors de risc macroambientals i microsocials

Interacció dels factors de risc microsocials i les característiques personals

BASES CIENTÍFIQUES QUE ORIENTEN EL PRESENT PROGRAMA

Són diversos els models teòrics que contribueixen a explicar el fenomen del consum de drogues i la pràctica de conductes susceptibles de generar addicció. Aquest programa es fonamenta en diversos models teòrics, amb una perspectiva integradora de tots ells (Becoña 2002), centrant-se en els que expliquen la demanda tant per característiques psicològiques de l’individu com per aspectes relacionals d’aquest amb el seu context més pròxim.

El model teòric del Desenvolupament Social de Catalano, Hawkins i els seus col·laboradors (1996) explica la conducta antisocial i el consum de drogues a través de l’especificació de relacions predictives del desenvolupament, donant gran rellevància als factors de risc i protecció. El seu model integra altres teories prèvies que han tingut suport empíric, com la teoria de l’aprenentatge social, la teoria del control i la teoria de l’associació diferencial.

La Teoria de l’Aprenentatge Social, redenominada com a Teoria Cognitiva Social (Bandura 1986) determina que les persones s’impliquen en activitats o interaccions a causa de la satisfacció que esperen rebre’n. Proposa l’existència de tres sistemes implicats en la regulació de la conducta: el primer estaria constituït pels esdeveniments o estímuls externs, que afectarien la conducta principalment a través dels processos de condicionament clàssic; el segon, serien les conseqüències de la conducta en forma de reforços externs, i que exercirien la seua influència a través dels processos de condicionament operant o instrumental; i, el tercer, el constituirien els processos cognitius mediacionals, que regularien la influència del medi, determinant els estímuls a què es prestarà atenció, la seua percepció i la influència que aquests exerciran sobre la conducta futura; la qual cosa ens portarà a treballar a l’aula processos cognitius que intervenen en la presa de decisions de consumir o no drogues, i amb els pares i les mares, el conjunt de límits i normes educatives. 

La Teoria de l’Associació Diferencial, segons la qual les experiències proporcionen informació  empírica que serveix per a les accions futures. La conducta social i antisocial s’aprén. I s’aprén interactuant amb els altres, família i persones pròximes. A través d’un entramat complex de relacions on tenen més influència les relacions duradores que les relacions puntuals o esporàdiques. I és aquest entramat el que aporta els valors, els motius, les tècniques, el llenguatge…

La Teoria del Control, de Hirschi (1969,1995) que estableix la hipòtesi que la conducta de l’individu serà prosocial o antisocial depenent de les conductes, les normes i els valors predominants que tenen aquells a què l’individu està vinculat. La família, l’escola, els iguals, el context pròxim d’oci, activitats juvenils, etc., determinen la conducta de l’individu, a través de les relacions que s’estableixen amb ells, del desenvolupament de l’afecció, el compromís amb els seus entorns, la participació en institucions socials pròximes i les creences que l’entorn aporta o el subjecte creu que té l’entorn. Per això, és fonamental treballar amb el context. El Programa 12-16 no pot modificar la legislació, la cultura de la ciutat, etc., però sí que pretén incidir en l’entorn de l’adolescent: sobre les famílies, en el desenvolupament de l’afecció, en els seus límits, les seues normes i els seus models, les seues creences; sobre l’escola, en el currículum ocult i explícit, en els hàbits de l’escola; i sobre els iguals, a l’aula on confronten valors i creences. De la mateixa manera, el programa pretén incidir en les creences de tota la comunitat educativa pel que fa a l’ús de drogues i a les pràctiques de conductes susceptibles de generar addicció. I treballar la norma subjectiva que els adolescents tenen en relació a aquestes conductes.

El model evolutiu de Kandel es basa en el fet que el consum de drogues segueix uns passos seqüencials, on es comença per unes primeres substàncies d’iniciació (drogues legals) que serveixen d’element facilitador per al posterior consum d’altres substàncies, especialment, cànnabis en un segon pas, i després, les drogues il·legals, en els quals arriben a consumir finalment aquestes. Segons el seu model no cal que la seqüència anterior es done en tots els subjectes per igual. El consum d’una substància en una fase incrementa de manera important i significativa la probabilitat de passar a la següent fase de consum, però, a més, hi ha altres influències bàsiques, que són la família,  els iguals i factors de l’individu i altres conductes desviades. La utilitat d’aquest model  ha sigut comprovada en diversos estudis de seguiment, Kandel 1996 i 2002  (Becoña 2002) i és un dels motius pels quals molts programes preventius (Envit, Previndre per a Viure, Construint Salut…), i el que ací presentem, centren la seua atenció a previndre el consum de les drogues d’inici, és a dir, tabac, alcohol i cànnabis.

Un altre model que explica el consum de drogues dels individus és la Teoria de l’Afectivitat de Pandina i altres (1992), segons la qual aquells subjectes que estan privats crònicament de reforçament positiu i dominats per persistents i generalitzats estats d’ànim negatius, trobaran en l’ús de drogues la satisfacció d’aquestes necessitats i l’alleugeriment a aqueixos estats negatius i, per tant, seran més vulnerables per a passar del consum casual a un altre experimental o d’abús. Encara que en el context escolar no podem intervindre terapèuticament amb la intenció de modificar aquestes característiques individuals, sí que podem plantejar-nos fomentar una reflexió sobre l’ocupació del temps lliure saludable com a font de satisfacció personal, una anàlisi de la recerca de sensacions noves on el risc és un element clau en alguns adolescents, una reflexió sobre l’avorriment i com suportar-lo. De la mateixa manera, podem entrenar el professorat en la detecció d’alumnes que puguen necessitar un suport específic per trobar-se en tal situació.

Teoria d’Acció Raonada de  Fishbein i Ajzen (1975) que estableix que és possible predir la conducta des de l’actitud i les creences del subjecte o des de components anteriors o relacionats amb aquesta com són la norma subjectiva, les intencions conductuals, etc. Aquesta teoria ha sigut àmpliament desenvolupada per als programes de prevenció de consum de drogues (Escamez, 1990,  1993). Estableix una cadena seqüencial entre creença, actitud, intenció i conducta i proposa treballar les creences i posterior actitud com a elements que intervenen en la predicció que es produïsca o no una conducta. Per tant, reduiríem la probabilitat de l’ús de drogues si es treballa la informació (base de les creences) sobre drogues i els seus efectes i la valoració subjectiva de les conseqüències del seu consum, analitzant la norma subjectiva; i tot això, amb tècniques interactives i tècniques de comunicació persuasiva, que faciliten la confrontació de valoracions i el posterior canvi actitudinal (Tobler 1993, 1998 i Escámez 1990 i 1993).

Compartim amb la Teoria de la Conducta Problema de Jessor  i Jessor (1977) la creença que les condicions socials desfavorides de desigualtat i discriminació tenen un gran pes per a determinar el risc de problemes associats a les drogues o a conductes antisocials. Com que el Programa 12-16 és un programa escolar de prevenció universal, serà el centre educatiu el que l’adaptarà a la seua població, completant actuacions i coordinant-se amb altres institucions per a intervindre en aquesta problemàtica social, per la qual cosa no serà objecte d’aquest programa aprofundir en la intervenció social i comunitària. No obstant això, sí que es pot treballar sobre aspectes personals que s’han demostrat que estan presents en tots els casos de RESILIÈNCIA, és a dir, aquells subjectes que a pesar de les seues condicions desfavorables, superen amb èxit les dificultats.

La Teoria Integrativa de la Conducta Desviada de Kaplan (1996) pot explicar la decisió dels adolescents d’anar contra la norma dels adults o normes convencionals. Pensem que com que aquest és un programa universal, és a dir, per a tots els adolescents, quan la problemàtica o les característiques individuals tendeixen a ser desviades, la intervenció convencional, per a la mitjana, probablement no siga suficient, requerint una intervenció preventiva selectiva o indicada, la qual cosa pot decidir-se en l’aplicació o després d’aplicar aquest programa, si així s’observa i es valora.

De vital importància són les teories pedagògiques aplicables en aquest programa. La teoria de l’Aprenentatge Significatiu de David Ausubel (1976, 2002), explica un procés en què la persona arreplega la informació, la selecciona, organitza i estableix relacions amb el coneixement que ja tenia prèviament. Així, aquest aprenentatge es dóna quan el nou contingut es relaciona amb les nostres experiències viscudes i altres coneixements adquirits amb el temps, tenint la motivació i les creences personals un paper molt important sobre el que s’aprén. Açò comporta dotar el nou coneixement d’un sentit únic per a cada persona, ja que cada un tenim la nostra història vital. La teoria de l’Aprenentatge per Descobriment de Bruner (1960, 1966)  aporta a aquest procés d’aprenentatge l’èmfasi en el procés de descobriment personal.

Finalment, el Model de Desenvolupament de l’Adolescència, Perry i Murray (1985),  segons el qual els canvis físics i psicològics de l’adolescent s’han de tindre en compte en el desenvolupament de qualsevol programa de prevenció d’addiccions. Especial importància cobren les següents característiques: el progressiu allunyament de l’adolescent de la seua família en pro del seu grup d’iguals; l’augment de la seua capacitat de raonament; la situació de trànsit vital en què es troba entre la infància i l’adultesa; la necessitat d’experimentació; i la importància de les emocions en la seua presa de decisions. És necessari adequar-se a les característiques de cada moment evolutiu perquè les accions tinguen concordança amb  els interessos, les capacitats i la realitat de l’educand.

DESENVOLUPAMENT DE L’ADOLESCENT (Micucci, 2005)

L’adolescència és un moment evolutiu caracteritzat pel canvi…

Primera adolescència  (11-13 ANYS)

Desafiaments evolutius: Adaptació als canvis de la pubertat; aprenentatge de noves capacitats cognitives; consolidació d’un lloc dins del grup d’iguals; maneig de les expectatives socials relacionades amb el gènere.

Conductes típiques: Major atenció a l’aparença física i preocupació pel desenvolupament normal del cos; augment de la capacitat de raonar en abstracte; període transitori d’extrema cohibició; idealisme; sentiment d’invulnerabilitat; faula personal; major propensió a la discussió; major conformitat amb els iguals i interés per aconseguir la seua acceptació; major atenció a les diferències de rols de gènere.

Adolescència mitjana (14-16 ANYS)

Desafiaments evolutius: Maneig de la sexualitat; presa de decisions morals; desenvolupament de noves relacions amb els iguals; equilibri entre l’autonomia i la responsabilitat davant dels altres.

Conductes típiques: Major consciència de la necessitat dels altres i disposició a arribar a acords; en la presa de decisions sobre el bé i el mal, menys interés en l’obtenció de  recompenses tangibles i més a obtindre l’aprovació d’altres significatius; augment de l’interés i la curiositat pel sexe; canvis en les relacions amb els iguals: formació de parelles; major diferenciació pel que fa al grup d’iguals, augment de la tolerància a les diferències i major suport a l’expressió de la pròpia individualitat; major insistència en la independència i la llibertat quant a les normes parentals; ingrés en la posició de moratòria: major interés per definir la pròpia identitat.

Última adolescència  (17-19 anys)

Desafiaments evolutius: Consolidació de la identitat; experimentació de la intimitat; partida de la casa.

Conductes típiques: La quantitat d’opcions per al futur comença a reduir-se; augment de la capacitat per a la intimitat; possible ruptura dels romanços iniciats en l’escola secundària; menys discussions amb els pares; preparació per a “anar-se’n de casa”.

Evolució i desenvolupament de la presa de decisions morals segons Kohlberg, 1963 (Micucci, 2005):

El procés de prendre decisions basades en el discerniment entre el que està bé i el que està malament, comprén sis etapes segons Kohlberg: 

Etapa 1: Evitar el castic. 
Etapa 2: Obtindre recompenses. 
Etapa 3: Rebre l’aprovació d’altres significatius. 
Etapa 4: Obeir regles i lleis. 
Etapa 5: Preservar el bé comú. 
Etapa 6: Complir amb principis ètics universals i abstractes.

Molt pocs adolescents ingressen en l’etapa 4, i quasi cap en l’etapa 5: la majoria de 14 anys estan entre les etapes 2 i 3.; el 60% dels de 16, en l’etapa 3; més del 50% dels de 18, en l’etapa 3.

El cervell de l’adolescent

En aquesta etapa de la vida el cervell pateix una metamorfosi en la qual va descarregant totes les seues connexions neuronals innecessàries i ordenant i reforçant les que sí que utilitza de cara a ser més eficaç.

En la pubertat, entorn dels 13 anys, és on més connexions s’eliminen, produint-se un autèntic canvi físic i emocional. En l’adolescència es reconnectarà i patirà una remodelació fins al final d’aquesta, que li permetrà aprendre tot el que vulga, desenvolupar els seus talents, ser metacognitiu i reflexiu, qüestionant-s’ho tot.

Els lòbuls frontals del cervell (en especial l’escorça prefrontal) són responsables de les següents funcions cognitives complexes: el judici, el control del comportament, la planificació, l’organització i la memòria de treball. Aquestes funcions  requereixen més temps de maduració i la disfunció de les quals provoca el comportament impulsiu característic de l’adolescent. 

Per això, a més de la influència de les hormones, el seu cervell, frontalment immadur,  té com a conseqüència que tinguen interessos distints, planifiquen de forma diferent o prenguen decisions més arriscades, és a dir, el seu processament cognitiu és substancialment diferent del dels adults. Així doncs, encara que el seu cos i la resta del seu cervell siguen típicament adults, encara tenen per desenvolupar algunes àrees cerebrals responsables del control conductual i de la  presa de decisions que són fonamentals per a la prevenció i recuperació dels trastorns addictius. 

Finalment, el sistema dopaminèrgic del cervell, encarregat de l’aprenentatge, l’activitat motora, la sensació de recompensa, així com de les sensacions de frustració i la capacitat de motivació, és més actiu en els adolescents que en els adults. La dopamina, que és el neurotransmissor característic d’aquest sistema, és responsable del funcionament de les parts del cervell encarregades d’adquirir nous comportaments. 

Tot açò explica no sols per què els adolescents tenen interessos diferents i mostren atracció o evitació per activitats diferents de les dels adults, sinó que el plaer o l’aversió que aquestes els provoquen són més intensos. Aquest és un element substancial que cal tindre en compte a l’hora d’entendre la gènesi de les addiccions i que explica el fet que els adolescents hi siguen més vulnerables. 

Els adolescents, en comparació amb els adults, es caracteritzen pels comportaments i capacitats següents: 

Al seu torn, les activitats sobre les quals mostren major preferència o interés són les següents: 

• Les relacions socials. 
• La sexualitat. 

En l’adolescència es va desenvolupant en el nostre cervell un equilibri entre la raó i l’emoció, equilibri que es va aconseguint a mesura que acaba de desenvolupar-se. 

PRINCIPIS DE LA PREVENCIÓ EN DROGODEPENDÈNCIES (Becoña, 2002)

A continuació, mencionem aquelles característiques  que, segons el NIDA i el Center for Substane Abuse Prevention, garantixen major eficàcia als programes de prevenció de drogodependències.

National Institute on Drug Abuse, NIDA 

• Els programes preventius haurien de ser dissenyats per a realçar els factors de protecció i revertir o reduir els factors de risc.
• Els programes preventius haurien d’incloure estratègies d’habilitats per a resistir l’oferiment de drogues, reforçar el compromís personal contra el consum de drogues i incrementar la competència social (com per exemple, en comunicacions, relacions amb els seus companys -iguals-, l’autoeficàcia i assertivitat en la presa de decisions), juntament amb el reforç de les actituds en contra del consum de drogues.
• Els programes preventius per als adolescents haurien d’incloure mètodes interactius com grups de discussió amb altres jóvens en compte de només tècniques didàctiques.
• Els programes preventius haurien d’incloure un component on s’incloga els pares o tutors perquè reforcen l’aprenentatge dels xics, quant a la realitat sobre la droga i dels seus efectes nocius, i que això genere la possibilitat de discutir en la família sobre el consum de drogues legals i il·legals i la postura que adopta la família sobre el consum.
• Els programes preventius haurien de ser a llarg termini, al llarg dels anys escolars amb intervencions repetides per a reforçar les metes preventives originals. 
• L’escola oferix l’oportunitat d’arribar a tota la població de jóvens i també servix com un lloc important per a subpoblacions específiques amb major risc de consumir drogues, com ara aquells xics que tenen problemes de conducta, dificultats d’aprenentatge, o que tenen un alt potencial d’abandonar l’escola i ser marginats.
• Els programes preventius haurien d’adaptar-se a cada comunitat concreta per a tractar la naturalesa específica del problema de l’abús de drogues en esta.
• Els programes preventius haurien de ser específics per a l’edat dels xics, apropiats al seu període de desenvolupament i ser sensibles a nivell de les diferències culturals.

Center for Substane Abuse Prevention, 2001 

Àmbit individual:

• Enfortir les habilitats socials i personals.
• Dissenyar intervencions sensibles culturalment.
• Indicar les conseqüències immediates del consum.
• Combinar la difusió d’informació i les campanyes dels mitjans de comunicació amb altres intervencions.
• Proporcionar alternatives positives per a ajudar els jóvens que estan en ambients d’alt risc a desenvolupar habilitats personals i socials d’una manera natural i efectiva.
• Reconéixer les relacions que existixen entre el consum de substàncies i la varietat d’altres problemes de salut de l’adolescent.
• Incorporar la identificació del problema i la remissió a un tractament, si és necessari, dins dels programes de prevenció.

Àmbit escolar:

• Evitar confiar únicament en les intervencions basades en el coneixement dissenyades per proporcionar informació sobre les conseqüències negatives del consum.
• Corregir les concepcions errònies sobre la prevalència del consum juntament amb altres aproximacions educatives.
• Implicar els jóvens en intervencions amb iguals o amb intervencions que tenen components que utilitzen iguals.
• Cal proporcionar als estudiants oportunitats per a practicar les noves habilitats adquirides a través d’aproximacions interactives.
• Ajudar els jóvens a retindre les habilitats adquirides a través de sessions de record.
• Implicar els pares en les aproximacions basades en l’escola.
• Aconseguir que hi haja un compromís per a la prevenció de l’abús de substàncies en la política de l’escola.

CONCLUSIONS I REPERCUSSIONS D’ALLÒ QUE S’HA EXPOSAT EN EL PRESENT PROGRAMA

Des de l’entorn educatiu, no es pot intervindre ni modificar tots els factors de risc ni potenciar ni promocionar tots els factors de protecció. Basant-nos en allò que s’ha exposat seleccionem aquelles variables pertinents que tenen més a veure amb la dinàmica educativa, i plantegem una estructura de programa que permeta complir uns requisits mínims de qualitat amb una metodologia i tècniques que ja s’ha demostrat per altres i pel nostre treball de 14 anys com  a útils i possibles.

Amb este programa proposem: desenvolupar a l’aula habilitats cognitives i reflexives, i també l’empatia cap a altres iguals; treballar amb la família estils educatius saludables; formar els professors per a capacitar-los en el desenvolupament d’activitats preventives a l’aula i en el seu possible paper com a adult de referència per a un alumne en situació de risc; i aconseguir un compromís del centre educatiu per a  implicar-se en el procés de socialització i desenvolupament de factors protectors dels seus alumnes.

A manera de resum assenyalem l’esquema de l’estratègia que plantegem:

Proposem una implicació global del centre educatiu en la prevenció de les drogodependències, que repercutisca en un compromís dels professors, dels departaments, del Departament d’Orientació, de l’equip directiu, dels tutors i de l’AMPA. Tal compromís ha d’adquirir-se a finals o a principi del curs escolar perquè estiga arreplegat en les programacions de l’any escolar.

Proposem implicar els pares i mares en la prevenció, en particular informant-los del que es treballarà al centre escolar i, en general, a través dels grups formatius per a pares i mares en prevenció de les drogodependències.

Exercim unes activitats per a realitzar en tutories basant-nos en els models teòrics exposats, amb tècniques dinàmiques i interactives, facilitant materials i recursos didàctics. La seua realització proposem que vaja a càrrec tant dels tutors com de personal especialitzat alié al centre. Han de ser de fàcil aplicació per part dels tutors, després d’una formació específica en la matèria. I amb una duració total assequible al pla d’acció tutorial anual, quatre hores lectives, al llarg dels quatre cursos de l’ESO.

Editem i facilitem materials didàctics per a l’alumnat que servisquen de record i reforç d’allò que s’ha treballat, de manera que es prolonguen en el temps els continguts.

Facilitem una orientació de treball transversal perquè es reforcen els objectius des de les distintes assignatures. 

Dissenyem un protocol d’intervenció i coordinació amb recursos especialitzats per a la detecció i derivació de casos en situació de risc que requerisquen una intervenció indicada o selectiva.

Dissenyem protocols d’avaluació que permeten conéixer si s’han aconseguit els objectius previstos per a cada activitat i per al programa en general, centrant-nos tant a valorar l’adquisició d’informació nova, valoració de canvi de creences, actituds, avaluació qualitativa del que aprén i valoració de la satisfacció de participar en este programa, tant per a l’alumnat com per a pares, mares, professors i professores.

Les variables que es treballen en les activitats amb els alumnes són: 

1^r E.S.O:

• Influència social i pressió de grup: reconeixement, reflexió, desenvolupament de sentit crític.
• Valors individuals: reconeixement i confrontació amb iguals.
• Presa de decisions: reconeixement, anàlisi i processos de presa de decisions, assaig de presa de decisions raonada.
• Informació sobre tabac, anàlisi de norma subjectiva, d’influència social sobre l’ús del tabac, actituds cap a la conducta de fumar.
• Ús de videojocs.

2ⁿ E.S.O.:

• Presa de decisions, determinació.
• Motius de consum, desenvolupament del sentit crític, anàlisi de situacions.
• Actituds relacionades amb l’inici de consum. Expectatives de consum.
• Reflexió sobre el consum de tabac i alcohol i la seua relació amb els ritus d’iniciació.
• Reflexió sobre la maduresa i què és ser major. Llibertat i responsabilitat.
• Influència social i autonomia personal. 
• Objectius personals. Projectes de vida. Metes.
• Reflexió sobre control d’impulsos i l’ús de les tecnologies digitals.

3^r E.S.O.:

• Temps lliure, alternatives d’oci.
• Confrontació de valors.
• Informació sobre conceptes bàsics de drogues. 
• Actituds cap al consum.
• Norma subjectiva amb relació al consum de cannabis.
• Informació sobre cannabis. 
• Resolució de problemes.
• Desenvolupament de l’empatia.
• Confrontació de valors.
• Abús d’Internet.

4^t E.S.O.:

• Informació sobre alcohol.
• Reflexió sobre la norma subjectiva sobre el consum d’alcohol.
• Gestió de riscos sobre l’alcohol. Anàlisi de casos.
• Foment de l’empatia i la solidaritat.
• Influència social amb relació al consum d’alcohol.
• Desenvolupament de la sentida crítica i anàlisi de la realitat social: el botelló.
• Confrontació de valors. 
• Assaig d’assumpció de responsabilitats socials.
• Jocs d’Atzar: biaixos cognitius, probabilitat i publicitat.

Les variables que es treballen en els cursos formatius per a pares i mares són:

• Característiques de l’adolescència.
• Factors de risc/factors de protecció vinculats al consum de drogues.
• Conceptes bàsics sobre drogues.
• Informació sobre tabac, alcohol i cannabis.
• Epidemiologia: realitat de consum dels jóvens.
• La comunicació en la família.
• L’organització en la família: normes, límits i negociació.
• El procés d’autonomia dels fills.
• Gestió de l’oci i del temps lliure.
• Estratègies d’intervenció davant dels problemes relacionats amb l’ús de drogues.
• Recursos específics on acudir en cas de consum problemàtic.